domingo, 21 de diciembre de 2008

Londres recupera los autobuses de dos pisos


La capital británica recuperará para los Juegos Olímpicos de 2012 los legendarios autobuses rojos de dos pisos, que fueron retirados de las calles en 2005 por ser "demasiados inseguros". La nueva versión del popular Routemaster será más ecológica y su vuelta a la circulación costará alrededor de 150 millones de dólares (108 millones de euros), según ha anunciado el alcalde londinense, Boris Johnson.


Al concurso para rediseñar los emblemáticos autobuses se presentaron más de 700 proyectos. Las autoridades londinenses todavía no han decidido cuál de las propuestas será la que finalmente lleve a cabo la puesta al día de uno de los símbolos más reconocibles de Londres pero los que tienen más posibilidades son el ganador del concurso, un proyecto presentado por la marca Aston Martin, la misma del coche de James Bond, y el estudio del prestigioso arquitecto Norman Foster, y el diseño de la empresa Capoco Design, que consiguió el segundo puesto.

El vehículo de Aston Martin y Norman Foster tiene un diseño futurista y se alimenta de energía solar. La cabina del conductor ofrece vistas panorámicas, tiene un techo transparente e incorpora pantallas que permiten supervisar las imágenes del sistema de circuito cerrado de televisión (CCTV) instalado en el vehículo. La propuesta de Capoco Design, también ecológica, apuesta por recuperar el diseño del antiguo modelo, con su característica "trompa" delante de la cabina del conductor, pero adaptada a las características actuales del tráfico en Londres.

Todavía existen algunos modelos del Routemaster que siguen circulando por las calles de la capital británica pero únicamente para uso turístico. En diciembre de 2005 las autoridades de la ciudad decidieron la retirada de los populares autobuses porque resultaban demasiado contaminantes y se habían vuelto demasiado peligrosos, sobre todo por la plataforma descubierta que tenían en la parte trasera, y no tenían acceso para sillas de ruedas y los cochecitos de bebé.

jueves, 18 de diciembre de 2008

Hurtan Albaycín


Hurtan Albaycín, originalmente cargada por delfi_r.

Hurtan Gran Albaycín


Hurtan Gran Albaycín, originalmente cargada por delfi_r.

Hurtan Gran Albaycín


Hurtan Gran Albaycín, originalmente cargada por delfi_r.

Hurtan Albaycín


Hurtan Albaycín, originalmente cargada por delfi_r.

Hurtan Gran Albaycín


Hurtan Gran Albaycín, originalmente cargada por delfi_r.

lunes, 1 de diciembre de 2008

Tecnología "hecha a mano" contra la crisis

Osone Atsuko es una trabajadora anónima de los 600 empleados que Canon emplea en su planta de Torida, a 40 kilómetros de Tokio. Ella puede ser perfectamente quien haya montado pieza a pieza la gran fotocopiadora, que escanea y envía faxes todos los días en su oficina. Le han hecho falta sólo dos horas y media para encajar las 3.100 piezas y completar los 600 procesos para montar ese equipo. Antes ha tenido pasar por un completo proceso de formación, que ha incluido conocer hasta 10 tomos de especificaciones técnicas y un examen oficial del gobierno japonés, "que fue el más duro de aprobar", según reconoce.

Atsuko, que no tiene 40 años y lleva 21 trabajando para Canon, personaliza el modelo de producción que quiere defender la empresa japonesa, aún en tiempos de crisis.

Este sistema se introdujo en 1998 y vino a sustituir a las cadenas de producción por la producción por "unidades", siguiendo la estala de otras compañías como Sony, que demostraron que hacer a cada trabajador responsable del producto es más eficiente que convertirles en robots humanos que atornillan piezas de manera mecánica. Sólo pasan 3 días desde que la planta de Torida recibe un pedido de Europa y lo deja listo para su distribución. Y cada trabajador puede hacer sus propuestas para mejorar el sistema de producción que evoluciona constantemente en busca de la mayor eficacia de los costes.

"Los costes en Japón son 10 veces más caros que en China, pero la velocidad y la eficacia son 10 veces superiores en Japón", sentencia Hiroshi Okugaki, el orgulloso director general de esta fábrica. Canon quiere seguir fabricando en su país en un momento en que parece todo parece ir en su contra: el yen ha subido de manera escalofriante lo que ha hecho perder una gran competitividad a las empresas japonesas (Panasonic acaba de anunciar el cierre de varias fábricas en Japón), los competidores surcoreanos crecen de manera acelerada y Europa, su principal mercado, está en plena crisis, al igual que Estados Unidos.

"El mercado se está hundiendo, pero nuestra cuota no está bajando", defiende Tsuneji Uchida, presidente de Canon en una reunión con la prensa europea a quien la firma nipona no recibía en su país natal desde hace más de 15 años. "Por primera vez en 9 años, nuestras ventas y beneficios han descendido pero tenemos la liquidez suficiente para seguir adelante con nuestros planes", insiste Uchita quien no cree que se vean obligados a cerrar y que se muestra dispuesto a cumplir con sus previsiones de abrir dos nuevas fabricas el próximo año: una en Virginia (EE UU) para la producción de tonner, donde ya están instalados, y otra en Europa, aún por determinar en exactamente en qué país.

Uchita no descarta que si la situación económica empeore, Canon tenga que dar marcha atrás o atrasar algunos de sus planes. "Queremos producir cerca del consumidor, siempre y cuando sea ese la manera óptima", explica Uchita, quien también reconoce que gran parte de su producción se realiza en China y Vietnam, pero siempre con la filosofía de la mayor de eficiencia de los procesos sin renunciar a la calidad.

La eficacia de los costes es sólo una de las patas de una estrategia, que está combinando con la diversificación de nuevos productos. En este punto, Canon está preparando su entrada en el mercado de monitores LED orgánico y LCD, después de digerir la compra de dos compañías.

Pero su lanzamiento más importante para los próximos meses está relacionado con los equipamientos médicos: a mediados de 2009 espera empezar a comercializar el primer equipo de rayos capaz de captar imágenes en movimiento.

Otra de sus principales área de crecimiento son las impresoras de gran formato, un negocio que está experimentando grandes crecimientos, y donde Canon cuenta con entrar en nuevas áreas con innovadores sistemas para pósters comerciales y publicitarios.

En contraste, el terreno de las cámaras de fotos se presenta con más incertidumbre. Canon es el primer fabricante en este negocio, pero las perspectivas se muestran difíciles en los mercados desarrollados donde las ventas empiezan a estabilizarse después de años de grandes crecimientos, y donde un yen fuerte que puede hacer subir los precios, una idea que no gusta a Canon.

"De momento no hay nada que indique que vayamos a subir los precios en ese sentido, pues no hay presiones ni de Sony y otras compañías japonesas", resalta Ryoichi Bamba, presidente europeo de la compañía.

Su receta en este negocio, en el que Canon se siente seguros gracias al éxito de sus compactas Ixus, va a seguir siendo diseño, innovación y tecnología. Canon recuerda que su gran valor añadido son sus lentes, que llevan creando desde 1937 cuando fue la primera empresa japonesa en lanzar una máquina 35 milímetros capaz de competir con las alemanas, y todas las tecnologías que usan son totalmente propias.

Una estrategia valiente pero difícil de cumplir en estos tiempos de terremotos financieros.

miércoles, 26 de noviembre de 2008

Le monde en 2 000 photos

Barcelone Envoyé spécial

C'est un monstre que présente le Musée d'art contemporain de Barcelone, un monstre que l'on croyait rayé de la planète art. Pas moins de 2 000 photographies sont accrochées sur deux étages de ce paquebot blanc dessiné par Richard Meier. Sans compter des films documentaires, des journaux, magazines, livres sous vitrine... Autant dire qu'il faut deux jours pour assimiler cette épopée photographique qui fera date, pas seulement parce qu'elle est peut-être la plus grosse exposition jamais organisée dans le monde.




Son titre, "Universal Archive", appelle déjà la démesure. Et son sujet n'arrange pas les choses : comment 250 photographes, célèbres ou pas, partout dans le monde, ont saisi un appareil pour décrire, révéler, dénoncer, magnifier, caricaturer la vie de l'homme et son environnement, du XIXe siècle à nos jours. Le spectateur n'a pas le loisir de papillonner devant des gestes esthétiques. Il doit s'arrêter longtemps, image par image, devant des petits formats, le plus souvent en noir et blanc, pour comprendre, saisir l'enjeu, lire un texte instructif. "Dur plaisir", disait Cartier-Bresson.

Le sujet est trop large pour en être un. Sauf que ses concepteurs, le patron du musée, Bartolomeu Mari, et Jorge Ribalta, ont serré le propos, à grands coups de convictions, en quatre thèmes : l'image de la victime (1907-1943), l'image comme propagande (1928-1955), la représentation de la figure humaine (années 1920 à 1960), et la représentation du paysage naturel ou urbain (1851 à 1980).

On pourrait débattre des heures sur une exposition dans laquelle on peut vite se perdre. Saluons plutôt ses atouts. Le premier est la réunion extravagante de chefs-d'oeuvre et de curiosités. Des dizaines de grands noms de la photo, de Le Gray à Robert Frank, tous représentés par des épreuves venant de musées mondiaux, côtoient des auteurs à découvrir. Comme l'Anglais Humphrey Jennings qui, dans un film de quatorze minutes, répond à cette question : "Entre travailler et dormir, comment la classe ouvrière occupe son temps ?" (Spare Time, 1939).

Autre atout. Beaucoup de photographes sont représentés non par une, mais par plusieurs images, afin de se faire une idée de leur travail. L'exposition commence fort, avec 18 photos de l'Américain Lewis Hine, sur les enfants au travail, autour de 1900. Suivent 20 portraits d'Allemands par August Sander durant l'entre-deux guerres, 30 Atget sur les délaissés de la zone, autour du Paris de 1900. Un ensemble de Dorothea Lange qui reprend telle quelle une exposition de 1962 sur la Dépression aux Etats-Unis, 20 Marville sur la construction du Paris haussmannien, 14 Berenice Abbott sur New York en mutation, 44 parmi les plus beaux livres de photos des années 1930-1950 posés sur une table. Rien que pour le XIXe siècle, 128 photos et 16 albums...

Mais "Universal Archive" va plus loin. C'est une exposition à thèse : la photographie y est analysée comme document, pour son contenu plus que pour ses formes, en insistant sur la façon dont ces images se sont imposées auprès du public. "Le rôle historique de la photo est d'abord de représenter le monde, dit Jorge Ribalta. Si ce rôle disparaît, c'est la photo en général qui meurt."

Vision naïve ? Pas du tout. Mari et Ribalta ne croient pas que la photo montre la réalité, mais qu'il s'agit au contraire d'une construction à but social, politique, environnemental, médiatique. Prenons l'image de la victime, qui confronte capitalisme et communisme. A ce jeu, l'Occident est vu comme un enfer : gamins new-yorkais de 12 ans qui s'épuisent au travail chez Lewis Hine, exode de fermiers américains en 1936, désespoir des mineurs en grève dans le Borinage belge (film documentaire de Joris Ivens et Henri Storck). A côté, l'URSS de Staline est un paradis, se dit-on, à la vue des images d'Arkadi Shaikhet et Max Alpert, titrées Un jour dans la vie d'une famille de la classe ouvrière à Moscou (1931) : travail avec le sourire, repas abondant, enfants gais, loisirs. Commentaire de Ribalta : "Le sujet, ce n'est pas ce qui est montré, mais la fabrication de l'opinion."

La deuxième section, sur la propagande, creuse un peu plus ce sillon. Elle s'ouvre par la reconstitution du pavillon soviétique à l'Exposition universelle de Stuttgart, en 1929 : des images d'une vingtaine d'artistes, dont Rodtchenko et Lissitzky sont clouées sur une structure en bois à la Mondrian. Ce pavillon est suivi par un diaporama dans lequel sont passées en revue dix méga-manifestations des années 1930 à 1950, où chaque pays fait sa promotion par l'image.

La dernière est "Family of Man", créée à New York en 1955, qui, après les horreurs de la guerre, a pour but de rassurer les peuples sur le thème d'un homme universellement bon : 9 millions de personnes ont vu cette exposition "humaniste" qui a voyagé dans une trentaine de pays.

Les 2 000 images de Barcelone suivent cette ligne : dans quel cadre sociopolitique sont-elles faites, à quoi ont-elles servi ? Qu'un musée d'art contemporain, alors que la grande majorité des images sont historiques, se lance dans un tel projet est assez culotté. "Les grands musées sont trop préoccupés par les formes, pas assez par l'usage des images", dit Ribalta. Dommage qu'il n'y ait pas de catalogue. Mais il y a pire ville que Barcelone à visiter pour plonger dans notre histoire visuelle.

"Universal Archive",

Musée d'art contemporain de Barcelone, Plaça dels Angels, 08001 Barcelone. Tél. : 00-34- 934-120-810. Le lundi et de mercredi à vendredi, de 11 heures à 19 h 30 ; samedi, à partir de 10 heures ; dimanche jusqu'à 15 heures ; fermé le mardi. Jusqu'au 6 janvier 2009.

Michel Guerrin

Des Français à l'honneur en Catalogne

L'exposition "Universal Archive" ne se limite pas à un voyage mondial dans les images. Pour boucler la boucle, et pour que le public barcelonais se retrouve dans ce fleuve tourbillonnant, Bartolomeu Mari et Jorge Ribalta ont ajouté deux sections "locales". Ils montrent d'abord comment la capitale catalane a été photographiée au XXe siècle. Ils ont ensuite passé commande à seize photographes de style documentaire qui ont, chacun, traité une thématique barcelonaise. A côté du Sud-Africain David Goldblatt ou des Américains Allan Sekula et William Klein, on trouve quatre Français. Marc Pataut a travaillé sur une usine de montage des voitures Seat, Patrick Faigenbaum a tiré le portrait de l'élite politique et économique, Gilles Saussier a donné forme au réseau économique chinois, Jean-Louis Schoellkopf a photographié l'association des Latin Kings. C'est une belle présence qui résonne avec les signatures illustres du passé. Ce sont aussi des photographes - cet événement le prouve - plus exposés à l'étranger qu'en France.

martes, 25 de noviembre de 2008

Epoqu'Auto 2008


Epoqu'Auto 2008, originalmente cargada por LaLogotheque [AK400].

lunes, 29 de septiembre de 2008

Article d'Emilio Pérez de Rozas: 'El pilot que un dia va decidir ser actor'


EMILIO PÉREZ DE ROZAS
Primer va deixar el cine, després va abandonar els cotxes i, ara, s'ha acomiadat de la vida. En tot va ser una estrella. En tot va guanyar, en tot va donar exemple i tot ho va fer amb passió: actuar, córrer i viure.
Tot en Paul Newman va ser autèntic, fins i tot quan interpretava en fals. Però és segur que va disfrutar més corrent que actuant. "Quan pilotes i tot resulta de cine, és a dir, el cotxe va de meravella, tu vas sobre rails, traces els revolts a la perfecció i et sents l'home més feliç del món, és que estàs anant lent, aquesta n'és la prova", explicava per expressar la sensació que per disfrutar de tot, i més del pilotatge, has de vorejar, acariciar, els límits.
Algú que celebra els 75 anys pilotant a les 24 Hores de Daytona, que corre fins a ser segon a les 24 Hores de Le Mans, les de veritat, no les de mentida, no les de cel.luloide, ha de ser per força un personatge dur i experimentat capaç de fer- se, a petició (¿exigència?) de la seva estimada dona, Joanne Woodward, una pòlissa de vida de milions de dòlars abans de pujar a un dels monoplaces de les 500 Milles d'Indianapolis. Però hi va pujar, sí.
Perquè Paul Newman corria de veritat i intentava guanyar. No era com James Dean, que feia olor de gasolina de mentida (tot i que va acabar matant-se amb un Porsche RSK), o com Stve McQueen, molt més motard, o com el pulcre Tom Cruise, que es va apuntar a les carreres per exigències del guió. No, no, només
Newman va tunejar de jove un Volkswagen Escarabat fins a convertir-lo en un Porsche.
I va fer més, molt més. Amb l'equip que compartia amb Carl Haas a la Indycar va arribar a ser el millor espia de tots els temps, un autèntic James Bond. Haas l'enviava als boxs dels seus rivals perquè esbrinés quins eren els reglatges de les suspensions i alerons dels seus rivals. Paul es feia el trobadís als tallers i, mentre es feien fotos amb ell o li demanaven autògrafs per a les seves filles, ell memoritzava tots els detalls que els seus enginyers li havien sol.licitat del rival.
Sempre va ser un geni. En la ficció i en la vida.

Article d'Arturo San Agustín: 'El 'nòvio' de totes les veïnes'


ARTURO San Agustín
Quan la meva veïna Anna Maria tenia 18 anys i diverses minifaldilles i jo tenia 13 anys i diversos pantalons de pota d'elefant, ella estava enamorada de Paul Newman. En els anys 70, el nòvio ideal de totes les dones era l'actor d'Ohio. Totes et martiritzaven amb els seus ulls blaus.
Per als de la meva generació,
Newman serà sempre aquell fill feble, del sud, que va imaginar Tennessee Williams, aquell marit alcoholitzat que, vestit amb pijama i utilitzant unes crosses, segueix amb el got de whisky mentre la seva dona, Elisabeth Taylor, li diu: "Em sento com una gata en una teulada de zinc". Quina calor feia llavors al cine. En temps de repressió, també sexual, n'hi ha prou amb una frase.
Fill de pare jueu, Newman va ser el millor anunci, la millor propaganda que ha tingut l'Estat d'Israel. En aquella pel.lícula amb grans cues, Èxode, les dones continuaven enamorant-se d'ell i nos- altres, els adolescents, ens vam enamorar perdudament d'aquelles noies de l'Haganà, l'Exèrcit secret israelià, vestides amb cenyits pantalons curts. Vam confondre l'Estat d'Israel amb aquelles cames.
Newman tenia una veu greu que sabia utilitzar fins i tot per seduir periodistes espanyoles. I sinó, que ho preguntin a Pere Bonet, de Freixenet, a qui ahir vaig sorprendre amb la notícia mentre era a la verema. Durant el rodatge del ja tradicional espot nadalenc, en un pavelló esportiu de Kansas City, Newman aprofitava totes les pauses per refugiar-se al seu camerino i practicar rem. O sigui, que en el tema dels abdominals superava de sobra cert expresident del Govern espanyol amb bigoti.
Una nit, a Barcelona, sopant al restaurant Flash-Flash, Paul Newman va demanar una hamburguesa Monty. I quan la va tastar va fer molt feliç el meu estimat Leopoldo Pomés. Puc assegurar que l'actor va dir el següent. "És la millor hamburguesa que he menjat en la meva vida".

Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'

Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'

  1. Evoco els sospirs de la meva mare sempre que es parlava d'ell
Isabel Coixet

¿Quines coses em vénen a la memòria quan evoco Paul Newman? Els sospirs de la meva mare cada vegada que el seu nom i les seves pel.lícules apareixien a la conversa. Quan s'inclina sobre la taula de billar a El vividor i un sent que en aquell precís instant a tot el món només importen aquella bola, aquell tac i aquell tapet verd. Discutint amb Elizabeth Taylor que s'agafa a ell com un coala a La gata sobre la teulada de zinc. Les seves paraules al referir-se a la seva dona, Joan Woodward: "per a què anar a buscar una hamburguesa fora de casa quan a casa tinc un filet". La seva cara en capses de crispetes i de salsa per a amanida que t'agafaven ganes de comprar-les només per sentir-te molt més acompanyada a la cuina. Dues de les quatre pel.lícules que va fer com a director, que vaig veure en televisió sent nena i em van deixar una empremta indeleble: Rachel, Rachel i Los efectos de los rayos gamma sobre las margaritas, dos films tristos, melancòlics, es-
tranys, on Paul Newman va demostrar posseir un punt de vista rabiosament personal sobre les relacions humanes.
Però si hagués de quedar-me només amb un fragment de la seva increïble filmografia em quedaria amb una formidable seqüència de la pel.lícula Ni un pelo de tonto, dirigida per Robert Benton. Després de quadrar el personatge interpretat per Bruce Willis, Paul Newman surt al carrer per trobar-se amb la dona d'aquell a la pel.lícula, Melanie Griffith, amb qui manté una espècie d'idil.li platònic. Ella està esperant-lo al cotxe per fugir amb ell. Ell la mira un instant, la veu plorar i decideix renunciar-hi. S'allunya coixejant i ella, entre llàgrimes, li diu. "Ets un home de debò". Sniff.
Directora de cine

El millor actor del 'mètode'


  1. Paul Newman va ser menys rebel que James Dean i menys introvertit que Montgomery Clift, tot i que en popularitat va haver de rivalitzar amb Marlon Brando
QUIM CASAS
SANT SEBASTIÀ
El mètode interpretatiu de l'Actor's Studio, inspirat en les teories de Konstantin Stanislavski, ha tingut il.lustres practicants, però és possible que cap actor el representi millor que Paul Newman. Va ser menys rebel que James Dean i
menys introvertit que Montgomery Clift, tot i que en popularitat va haver de rivalitzar durant anys amb Marlon Brando.
Quan va voler, va ser tan cool com un altre actor forjat segons el mètode en qüestió, Steve McQueen, amb qui va coincidir a El colós en flames. També va formar parella amb un altre dels galants del cine nord-americà, Robert Redford (a Dos hombres y un destino i El cop), i en va sortir vencedor: va ser millor actor que tots ells, un galant esquiu, una espècie de sex symbol alternatiu.
L'estil del mètode era ideal per encarnar els personatges torturats de Tennessee Williams o William
Faulkner, i Newman ho va corroborar amb els seus treballs a El llarg i càlid estiu, La gata sobre la teulada de zinc i Dulce pájaro de juventud. Als anys 50 i 60, les seves dues dècades d'esplendor, va fonamentar el seu estil incorporant Billy el nen com si fos un adolescent problemàtic a El pistoler esquerrà, recreant la figura del púgil Rocky Graziano a Marcado por el odio i liderant la controvertida instauració de l'estat d'Israel a Èxode.
Amb El vividor, realitzada per Robert Rossen el 1961, va crear un dels seus millors personatges marginals, revisitat per Martin Scorsese 25 anys després a El color del diner, el film pel qual Newman va guanyar el seu únic Oscar (se'l va merèixer, i molt, pel seu paper d'advocat alcoholitzat a Veredicte final, però es va quedar a les portes). La maduresa el va trobar a Cortina esquinçada, una intriga hitchcockiana darrere el teló d'acer; Harper, en què va brodar amb ironia un arquetípic detectiu de la novel.la negra (va repetir el personatge a Amb l'aigua al coll) i 500 millas, on va traslladar al cine la seva reconeguda passió per les carreres de cotxes.
Actor amb gran ganxo comercial, va repetir amb diversos cineastes (Richard Brooks, Martin Ritt, John Huston, Robert Altman) i a diferència d'altres actors de la seva generació, va saber envellir amb calma i espaiar les aparicions: l'agredolça El gran salt, la desencantada Al caer el sol i el drama criminal Camino a la perdición van registrar les millors interpretacions de la seva última etapa.
Com a director, Paul Newman es va mantenir en una atractiva franja independent amb sobris melodrames com van ser Rachel, Rachel, El efecto de los rayos gamma sobre las margaritas i El zoo de cristal, tots ells interpretats per la seva dona, l'actriu Joanne Woodward.

martes, 23 de septiembre de 2008

L1040482


L1040482, originalmente cargada por delfi_r.

Hispania SLot nos sorprendió con este enorme camión del Dakar

miércoles, 23 de julio de 2008

Lotus Cortina Goodwood Festival of speed 2008

lunes, 9 de junio de 2008

SS Jaguar


SS Jaguar, originalmente cargada por delfi_r.

SS Jaguar: los Swallow Standard empezaron a llevar el jaguar en el radiador, y en la posguerra el nombre de modelo fue escogido como nueva marca huyendo de la denominación anterior. Como los siguientes modelos de la firma, el diseño se debe a Sr William Lyons (1901-1985), verdadero artífice del estilo Jaguar: berlinas para correr, deportivos para lucir.

Este S.S. Jaguar fe presentado en el Olympia Motor Show en 1935. Tenía un motor de 2.5 litros modificando un cuatro cilindros de 1.7 litros de origen Standard que se montaba también en algunos modelos. Posteriormente se incorporó a la gama el motor de seis cilindros y 3.5 litros de origen Jaguar.

La historia sigue en http://bitacora.kcslot.com

miércoles, 28 de mayo de 2008

DKW Sonderklasse 1954


DKW Sonderklasse 1954, originalmente cargada por delfi_r.

jueves, 22 de mayo de 2008

Ferrari 375 Indianapolis 1952


Ferrari 375 Indianapolis 1952, originalmente cargada por stkone.

martes, 20 de mayo de 2008

Citroen Traction


Citroen Traction, originalmente cargada por pierre m.

nota

Citroen Traction


Citroen Traction, originalmente cargada por pierre m.

una

martes, 13 de mayo de 2008

Harley Pride


Harley Pride, originalmente cargada por delfi_r.

Harley en el Riverside 2


Harley en el Riverside 2, originalmente cargada por delfi_r.

Harley en el Riverside


Harley en el Riverside, originalmente cargada por delfi_r.

L1030407


L1030407, originalmente cargada por delfi_r.

Vulcan CC en Riverside


Vulcan CC en Riverside, originalmente cargada por delfi_r.

Pinstriping


Pinstriping, originalmente cargada por delfi_r.

Vulcan CC en Riverside


Vulcan CC en Riverside, originalmente cargada por delfi_r.

Harley en el Riverside 3


Harley en el Riverside 3, originalmente cargada por delfi_r.

Triumph


Triumph, originalmente cargada por delfi_r.

Harley on show


Harley on show, originalmente cargada por delfi_r.

miércoles, 7 de mayo de 2008

rios

Porsche 917 David Piper

LAs fotos que os parecen más interesantes, actualizado continuamente

Set automatically created by dopiaza's set generator on 6th May, 2008 at 21:25:44 GMT

36 fotos | 39 vistas | ¿Deseas agregar un comentario?

Los elementos son del 14 de oct 2007 & al 03 de may 2008.

Porsche 917 David Piper
Art Mural
La Rábita, las casas de la nube al atardecer
Espectáculo ecuestre nocturno
Hurtan Albaycín
Mickey y Minnie
Lancia Beta Montecarlo Martini Racing
Porsche 917 David Piper. Montjuïc
Harley Pride
Gatos en la playa 1
Pegaso Serra
Atardecer en La Rábita b
Lindo Gatito en la playa 2
En la playa
Gatitos en la playa 4
550 Spyder Carrera Panamericana
Nit posant límits
Mickey y Minnie en slot
Pegaso Spyder Touring
Espectáculo ecuestre nocturno
Pegaso Spyder Touring
Atardecer en La Rábita
Lotus 72 Emerson Fittipaldi
Buick 1954
Cabriola
Burbujas
Buick 1954
Jaguar MK2 en Auto-Retro 2007
Jaguar MK2
Lancia 037 Martini Racing
En la playa
Lotus 72 Emerson Fittipaldi
Artés Campeador en Auto Retro 2007
Tintín en un escaparate
2º Lunes slot
Primavera, en la playa

Suscríbete a un montón de cosas en esta página... Feed – Suscríbete al álbum “Mis fotos mas interesantes”