lunes, 29 de septiembre de 2008

Article d'Arturo San Agustín: 'El 'nòvio' de totes les veïnes'


ARTURO San Agustín
Quan la meva veïna Anna Maria tenia 18 anys i diverses minifaldilles i jo tenia 13 anys i diversos pantalons de pota d'elefant, ella estava enamorada de Paul Newman. En els anys 70, el nòvio ideal de totes les dones era l'actor d'Ohio. Totes et martiritzaven amb els seus ulls blaus.
Per als de la meva generació,
Newman serà sempre aquell fill feble, del sud, que va imaginar Tennessee Williams, aquell marit alcoholitzat que, vestit amb pijama i utilitzant unes crosses, segueix amb el got de whisky mentre la seva dona, Elisabeth Taylor, li diu: "Em sento com una gata en una teulada de zinc". Quina calor feia llavors al cine. En temps de repressió, també sexual, n'hi ha prou amb una frase.
Fill de pare jueu, Newman va ser el millor anunci, la millor propaganda que ha tingut l'Estat d'Israel. En aquella pel.lícula amb grans cues, Èxode, les dones continuaven enamorant-se d'ell i nos- altres, els adolescents, ens vam enamorar perdudament d'aquelles noies de l'Haganà, l'Exèrcit secret israelià, vestides amb cenyits pantalons curts. Vam confondre l'Estat d'Israel amb aquelles cames.
Newman tenia una veu greu que sabia utilitzar fins i tot per seduir periodistes espanyoles. I sinó, que ho preguntin a Pere Bonet, de Freixenet, a qui ahir vaig sorprendre amb la notícia mentre era a la verema. Durant el rodatge del ja tradicional espot nadalenc, en un pavelló esportiu de Kansas City, Newman aprofitava totes les pauses per refugiar-se al seu camerino i practicar rem. O sigui, que en el tema dels abdominals superava de sobra cert expresident del Govern espanyol amb bigoti.
Una nit, a Barcelona, sopant al restaurant Flash-Flash, Paul Newman va demanar una hamburguesa Monty. I quan la va tastar va fer molt feliç el meu estimat Leopoldo Pomés. Puc assegurar que l'actor va dir el següent. "És la millor hamburguesa que he menjat en la meva vida".

No hay comentarios: