lunes, 29 de septiembre de 2008

Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'

Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'

  1. Evoco els sospirs de la meva mare sempre que es parlava d'ell
Isabel Coixet

¿Quines coses em vénen a la memòria quan evoco Paul Newman? Els sospirs de la meva mare cada vegada que el seu nom i les seves pel.lícules apareixien a la conversa. Quan s'inclina sobre la taula de billar a El vividor i un sent que en aquell precís instant a tot el món només importen aquella bola, aquell tac i aquell tapet verd. Discutint amb Elizabeth Taylor que s'agafa a ell com un coala a La gata sobre la teulada de zinc. Les seves paraules al referir-se a la seva dona, Joan Woodward: "per a què anar a buscar una hamburguesa fora de casa quan a casa tinc un filet". La seva cara en capses de crispetes i de salsa per a amanida que t'agafaven ganes de comprar-les només per sentir-te molt més acompanyada a la cuina. Dues de les quatre pel.lícules que va fer com a director, que vaig veure en televisió sent nena i em van deixar una empremta indeleble: Rachel, Rachel i Los efectos de los rayos gamma sobre las margaritas, dos films tristos, melancòlics, es-
tranys, on Paul Newman va demostrar posseir un punt de vista rabiosament personal sobre les relacions humanes.
Però si hagués de quedar-me només amb un fragment de la seva increïble filmografia em quedaria amb una formidable seqüència de la pel.lícula Ni un pelo de tonto, dirigida per Robert Benton. Després de quadrar el personatge interpretat per Bruce Willis, Paul Newman surt al carrer per trobar-se amb la dona d'aquell a la pel.lícula, Melanie Griffith, amb qui manté una espècie d'idil.li platònic. Ella està esperant-lo al cotxe per fugir amb ell. Ell la mira un instant, la veu plorar i decideix renunciar-hi. S'allunya coixejant i ella, entre llàgrimes, li diu. "Ets un home de debò". Sniff.
Directora de cine

No hay comentarios: