El millor actor del 'mètode'

1. • Paul Newman va ser menys rebel que James Dean i menys introvertit que Montgomery Clift, tot i que en popularitat va haver de rivalitzar amb Marlon Brando
   

MÉS INFORMACIÓ

• Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'
• Article d'Arturo San Agustín: 'El 'nòvio' de totes les veïnes'
• Article d'Emilio Pérez de Rozas: 'El pilot que un dia va decidir ser actor'
• Paul Newman mor a casa seva, a Connecticut, als 83 anys víctima d'un càncer de pulmó

QUIM CASAS
SANT SEBASTIÀ

El mètode interpretatiu de l'Actor's Studio, inspirat en les teories de Konstantin Stanislavski, ha tingut il.lustres practicants, però és possible que cap actor el representi millor que Paul Newman. Va ser menys rebel que James Dean i
menys introvertit que Montgomery Clift, tot i que en popularitat va haver de rivalitzar durant anys amb Marlon Brando.
Quan va voler, va ser tan cool com un altre actor forjat segons el mètode en qüestió, Steve McQueen, amb qui va coincidir a El colós en flames. També va formar parella amb un altre dels galants del cine nord-americà, Robert Redford (a Dos hombres y un destino i El cop), i en va sortir vencedor: va ser millor actor que tots ells, un galant esquiu, una espècie de sex symbol alternatiu.
L'estil del mètode era ideal per encarnar els personatges torturats de Tennessee Williams o William
Faulkner, i Newman ho va corroborar amb els seus treballs a El llarg i càlid estiu, La gata sobre la teulada de zinc i Dulce pájaro de juventud. Als anys 50 i 60, les seves dues dècades d'esplendor, va fonamentar el seu estil incorporant Billy el nen com si fos un adolescent problemàtic a El pistoler esquerrà, recreant la figura del púgil Rocky Graziano a Marcado por el odio i liderant la controvertida instauració de l'estat d'Israel a Èxode.
Amb El vividor, realitzada per Robert Rossen el 1961, va crear un dels seus millors personatges marginals, revisitat per Martin Scorsese 25 anys després a El color del diner, el film pel qual Newman va guanyar el seu únic Oscar (se'l va merèixer, i molt, pel seu paper d'advocat alcoholitzat a Veredicte final, però es va quedar a les portes). La maduresa el va trobar a Cortina esquinçada, una intriga hitchcockiana darrere el teló d'acer; Harper, en què va brodar amb ironia un arquetípic detectiu de la novel.la negra (va repetir el personatge a Amb l'aigua al coll) i 500 millas, on va traslladar al cine la seva reconeguda passió per les carreres de cotxes.
Actor amb gran ganxo comercial, va repetir amb diversos cineastes (Richard Brooks, Martin Ritt, John Huston, Robert Altman) i a diferència d'altres actors de la seva generació, va saber envellir amb calma i espaiar les aparicions: l'agredolça El gran salt, la desencantada Al caer el sol i el drama criminal Camino a la perdición van registrar les millors interpretacions de la seva última etapa.
Com a director, Paul Newman es va mantenir en una atractiva franja independent amb sobris melodrames com van ser Rachel, Rachel, El efecto de los rayos gamma sobre las margaritas i El zoo de cristal, tots ells interpretats per la seva dona, l'actriu Joanne Woodward.