La carretera de l'Arrabassada va albergar carreres legals durant més de 60 anys

La carretera va albergar carreres legals durant més de 60 anys

1. • L’Arrabassada va tenir un tramvia que va ser via d’escapatòria durant la guerra civil
   

Portada d’‘El Correo Catalán’ del 1966 que anuncia la carrera de l’Arrabassada. Foto: EL PERIÓDICO / DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Tres motoristes claven el genoll a l’asfalt en un revolt, en una imatge del 1997. Foto: EL PERIÓDICO / DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Un vehicle circula per l’Arrabassada durant la primera dècada del segle XX, quan el tramvia encara no estava instal·lat. Foto: EL PERIÓDICO / DIPUTACIÓ DE BARCELONA

MÉS INFORMACIÓ

• L’Arrabassada es reinventa per convertir-se en carretera de passeig

C. M. D.
BARCELONA

Conèixer la història de la carretera de l’Arrabassada ajuda a entendre la història recent de Barcelona. Construïda entre el 1868 i el 1874, aquesta via va connectar la ciutat amb el Vallès i va acostar el Tibidabo al ciutadà. Pels seus revolts hi han pujat tartanes, tramvies, autobusos de línia, cotxes i motos de carreres legals i il·legals, bicicletes..., fins i tot va servir com a via d’escapatòria durant els bombardejos de la guerra civil. Les obres de la Diputació sobre aquest mític vial posen fi a l’Arrabassada de l’èxode i la canallesca i inauguren una altra etapa, més flegmàtica, més contemporània i d’acord amb la ciutat dels vianants i cotxes tranquils.
La de l’Arrabassada va ser l’última línia de tramvia de la zona alta que es va inaugurar a Barcelona. Era el 19 de juny de 1911 i uns combois comprats de segona mà a Marsella van començar a recórrer els set quilòmetres que separen el que avui és la plaça d’Alfonso Comín i el punt més alt de la carretera, on hi havia el casino, l’hotel i el parc d’atraccions propietat de la mateixa companyia que promovia el tramvia. La duresa del pendent va ser massa per al model marsellès, així que Tranvías de Montaña S. A. va encarregar quatre cotxes nous model Arrabassada de color vermell.
La dictadura de Primo de Rivera i la prohibició dels jocs d’atzar van suposar un fort cop a la companyia, que va passar a transportar domingueros i excursionistes. La seva lenta agonia va tenir el seu moment d’honor durant els bombardejos franquistes, ja que molta gent va usar el tramvia per fugir d’una Barcelona fumejant. A finals del 38 va deixar de funcionar, però la instal·lació no es va retirar fins al 1958. Amb tota probabilitat, segons apunta Albert González, doctor en Geografia i expert en tramvies, sota l’asfalt que avui es reforma deuen descansar els vells rails d’aquesta línia que escalava la muntanya amb dificultats.

PROVA CRONOMETRADA / La primera Carrera a la costa de la Rabassada es va celebrar l’11 de juny de 1922 gràcies a la decisió de la Peña Rhin, creada vuit anys abans a base de tertúlies esportives al bar del mateix nom que estava situat a la plaça de Catalunya. Cotxes i motos competien sense trànsit en una prova cronometrada que congregava als vorals a centenars de curiosos i amants de la velocitat. Julián Márquez va assistir a diverses carreres als anys 50. Aquest neuròleg de 67 anys vivia a prop de l’avinguda del Tibidabo i pujava amb els seus amics per seguir la competició. «Eren cotxes supertrucats que feien un soroll de mil dimonis. No hi havia barreres ni proteccions, però la gent no era tonta i es col·locava a la muntanya», recorda. El més cotitzat era el revolt de la paella, on els pilots es podien lluir de veritat. Un d’aquests conductors era Jaume Jordana, el membre més veterà de la penya Motorista de Barcelona, que quan no s’ocupava del seu negoci de venda de palla i gra anava sobre una moto. Va participar en les carreres dels anys 40 i 50 i troba a faltar la velocitat. Amb 86 anys, considera que és una «llàstima» que l’Arrabassada ja no sigui «un lloc en què es pugui anar a córrer». Diu que la carrera no era perillosa però reconeix que no era fàcil controlar la moto a tanta velocitat «per aquells revolts en què hi havia centenars de persones». «Sortíem fins i tot en un programa del NODO que es deia Imágenes», rememora Márquez.
Al llarg de les 30 edicions que es van celebrar durant mig segle, van córrer per l’Arrabassada pilots il·lustres com Ricardo Fargas, Celso Fernández, Jorge de Bragation, Santi Herreros, Carlos Cardús, Sito Pons o Joan Garriga. També va provar la seva perícia Jaume Alguersuari, pare del jove pilot homònim que avui passeja els gens per la fórmula 1.

AL MARGE DE LA LLEI / L’última i 30a carrera es va celebrar el 1983, quan la carretera ja s’havia convertit en un lloc de culte entre els que disfrutaven agafant revolts amb les motos en el trànsit obert. «Va arribar un moment en què l’Arrabassada es va posar molt perillosa perquè hi havia massa gent», afirma Gregorio García, motorista de tota la vida que en aquella època tenia uns 20 anys. La Guàrdia Urbana es va adonar que el tema se li escapava de les mans. Va començar a analitzar el tema i va arribar a la conclusió que la sanció era la millor medecina contra aquesta infracció.
Els agents sancionaven cada cap de setmana uns 300 motoristes, però no servia de gaire. «La Guàrdia Urbana es confessa impotent per tallar el fenomen», deia un editorial d’EL PERIÓDICO del 6 de juny de l1997. «Si no vol perdre la credibilitat –seguia– ha d’actuar immediatament». Més de 12 anys després, sembla que és el que es vol fer.