Un museu al pis

• Maria Teresa Duran atresora a casa seva, a l'Eixample, 18.000 miniatures

1. • La col.lecció procedeix de més de 40 països
   

Envoltada Maria Teresa Duran i els seus objectes, dimarts passat. Foto: LAIA ABRIL" height="138" width="200">

Envoltada Maria Teresa Duran i els seus objectes, dimarts passat. Foto: LAIA ABRIL

RAQUEL DEL RÍO
BARCELONA

Maria Teresa Duran, filla de Terrassa (com li agrada presentar-se), ha convertit el seu pis de l'Eixample en un autèntic museu. Hi emmagatzema més de 18.000 miniatures repartides en 68 vitrines i més de 250 prestatgeries. La majoria són regalades. Cada vegada que els seus fills viatgen li porten un diminut souvenir del país que han visitat. Així ha aconseguit reunir presents de més de 40 països: el Perú, la Xina, Etiòpia, el Vietnam... Els seus familiars ho tenen fàcil el dia del seu aniversari: qualsevol miniatura és ben rebuda.
I encara que s'està quedant sense lloc a casa, la Maria Teresa no en rebutja cap: "Totes tenen alguna cosa especial i sempre els trobo un forat". Confessa que és gairebé impossible quantificar el valor de les figures, però explica que només la vitrina de 350 peces de vidre de Swarovski val "més de dos milions de pessetes" (12.000 euros), i afegeix rient: "I jo no en compro gairebé cap, que sóc jubilada".
La dona, de 83 anys, ha trobat en aquesta afició la forma de seguir activa. El més important no és recopilar peces, sinó classificar-les per temes i col.locar-les als mobles configurant curioses històries que la Maria Teresa recrea una vegada rere l'altra quan passeja davant de les vitrines. Darrere de cada figura, amb la data i el nom del donant, hi ha una petita història. Un botó marca quina és l'última prestatgeria que ha netejat i per on ha de continuar.
Amb un ordre escrupolós la Maria Teresa cuida fins a l'últim detall. Sobre la taula del televisor, en lloc del tradicional toro, ella hi té un racó modernista dedicat a Gaudí. El més curiós és, potser, la Bíblia en miniatura. S'hi pot llegir el Parenostre en diversos idiomes.
Tasses, porrons, sabates, didals, jocs de cafè... de tot però en versió mini. "Gairebé tot el que et puguis imaginar és aquí, però en miniatura", afirma orgullosa la mestressa de la col.lecció, que més aviat sembla un parc temàtic lil.liputenc. Hi ha miniatures a les parets, en vitrines, prestatgeries, a la cuina i fins i tot al bany. Només hi ha un racó exempt: l'habitació on dorm la seva néta Paula, de quatre anys, quan la va a visitar. Però tot i ser tan petita, la Paula sap que les miniatures no es toquen. I l'àvia presumeix de no haver-ne trencat cap: "Gràcies a Déu no tinc parkinson, si no, no podria mantenir aquesta afició".
La col.lecció mereix constar al llibre Guinness dels rècords, però la seva sol.licitud va ser rebutjada el 2004 per abastar massa temes. No obstant, la Maria Teresa no es desanima i ensenya amb orgull el certificat de la seva entrada al Llibre dels Rècords Catalans. Quan ella ja no hi sigui, no sap què se'n farà, de la col.lecció. Els seus fills no estan per treure'n la pols, "menys de la vitrina de Swarovski".