Article d'Emilio Pérez de Rozas: 'El pilot que un dia va decidir ser actor'

MÉS INFORMACIÓ

• Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'
• Article d'Arturo San Agustín: 'El 'nòvio' de totes les veïnes'
• Paul Newman mor a casa seva, a Connecticut, als 83 anys víctima d'un càncer de pulmó
• El millor actor del 'mètode'

EMILIO PÉREZ DE ROZAS

Primer va deixar el cine, després va abandonar els cotxes i, ara, s'ha acomiadat de la vida. En tot va ser una estrella. En tot va guanyar, en tot va donar exemple i tot ho va fer amb passió: actuar, córrer i viure.
Tot en Paul Newman va ser autèntic, fins i tot quan interpretava en fals. Però és segur que va disfrutar més corrent que actuant. "Quan pilotes i tot resulta de cine, és a dir, el cotxe va de meravella, tu vas sobre rails, traces els revolts a la perfecció i et sents l'home més feliç del món, és que estàs anant lent, aquesta n'és la prova", explicava per expressar la sensació que per disfrutar de tot, i més del pilotatge, has de vorejar, acariciar, els límits.
Algú que celebra els 75 anys pilotant a les 24 Hores de Daytona, que corre fins a ser segon a les 24 Hores de Le Mans, les de veritat, no les de mentida, no les de cel.luloide, ha de ser per força un personatge dur i experimentat capaç de fer- se, a petició (¿exigència?) de la seva estimada dona, Joanne Woodward, una pòlissa de vida de milions de dòlars abans de pujar a un dels monoplaces de les 500 Milles d'Indianapolis. Però hi va pujar, sí.
Perquè Paul Newman corria de veritat i intentava guanyar. No era com James Dean, que feia olor de gasolina de mentida (tot i que va acabar matant-se amb un Porsche RSK), o com Stve McQueen, molt més motard, o com el pulcre Tom Cruise, que es va apuntar a les carreres per exigències del guió. No, no, només
Newman va tunejar de jove un Volkswagen Escarabat fins a convertir-lo en un Porsche.
I va fer més, molt més. Amb l'equip que compartia amb Carl Haas a la Indycar va arribar a ser el millor espia de tots els temps, un autèntic James Bond. Haas l'enviava als boxs dels seus rivals perquè esbrinés quins eren els reglatges de les suspensions i alerons dels seus rivals. Paul es feia el trobadís als tallers i, mentre es feien fotos amb ell o li demanaven autògrafs per a les seves filles, ell memoritzava tots els detalls que els seus enginyers li havien sol.licitat del rival.
Sempre va ser un geni. En la ficció i en la vida.

Article d'Arturo San Agustín: 'El 'nòvio' de totes les veïnes'

MÉS INFORMACIÓ

• Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'
• Paul Newman mor a casa seva, a Connecticut, als 83 anys víctima d'un càncer de pulmó
• Article d'Emilio Pérez de Rozas: 'El pilot que un dia va decidir ser actor'
• El millor actor del 'mètode'

ARTURO San Agustín

Quan la meva veïna Anna Maria tenia 18 anys i diverses minifaldilles i jo tenia 13 anys i diversos pantalons de pota d'elefant, ella estava enamorada de Paul Newman. En els anys 70, el nòvio ideal de totes les dones era l'actor d'Ohio. Totes et martiritzaven amb els seus ulls blaus.
Per als de la meva generació,
Newman serà sempre aquell fill feble, del sud, que va imaginar Tennessee Williams, aquell marit alcoholitzat que, vestit amb pijama i utilitzant unes crosses, segueix amb el got de whisky mentre la seva dona, Elisabeth Taylor, li diu: "Em sento com una gata en una teulada de zinc". Quina calor feia llavors al cine. En temps de repressió, també sexual, n'hi ha prou amb una frase.
Fill de pare jueu, Newman va ser el millor anunci, la millor propaganda que ha tingut l'Estat d'Israel. En aquella pel.lícula amb grans cues, Èxode, les dones continuaven enamorant-se d'ell i nos- altres, els adolescents, ens vam enamorar perdudament d'aquelles noies de l'Haganà, l'Exèrcit secret israelià, vestides amb cenyits pantalons curts. Vam confondre l'Estat d'Israel amb aquelles cames.
Newman tenia una veu greu que sabia utilitzar fins i tot per seduir periodistes espanyoles. I sinó, que ho preguntin a Pere Bonet, de Freixenet, a qui ahir vaig sorprendre amb la notícia mentre era a la verema. Durant el rodatge del ja tradicional espot nadalenc, en un pavelló esportiu de Kansas City, Newman aprofitava totes les pauses per refugiar-se al seu camerino i practicar rem. O sigui, que en el tema dels abdominals superava de sobra cert expresident del Govern espanyol amb bigoti.
Una nit, a Barcelona, sopant al restaurant Flash-Flash, Paul Newman va demanar una hamburguesa Monty. I quan la va tastar va fer molt feliç el meu estimat Leopoldo Pomés. Puc assegurar que l'actor va dir el següent. "És la millor hamburguesa que he menjat en la meva vida".

Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'

Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'

1. • Evoco els sospirs de la meva mare sempre que es parlava d'ell
   

MÉS INFORMACIÓ

• Paul Newman mor a casa seva, a Connecticut, als 83 anys víctima d'un càncer de pulmó
• Article d'Arturo San Agustín: 'El 'nòvio' de totes les veïnes'
• Article d'Emilio Pérez de Rozas: 'El pilot que un dia va decidir ser actor'
• El millor actor del 'mètode'

Isabel Coixet

¿Quines coses em vénen a la memòria quan evoco Paul Newman? Els sospirs de la meva mare cada vegada que el seu nom i les seves pel.lícules apareixien a la conversa. Quan s'inclina sobre la taula de billar a El vividor i un sent que en aquell precís instant a tot el món només importen aquella bola, aquell tac i aquell tapet verd. Discutint amb Elizabeth Taylor que s'agafa a ell com un coala a La gata sobre la teulada de zinc. Les seves paraules al referir-se a la seva dona, Joan Woodward: "per a què anar a buscar una hamburguesa fora de casa quan a casa tinc un filet". La seva cara en capses de crispetes i de salsa per a amanida que t'agafaven ganes de comprar-les només per sentir-te molt més acompanyada a la cuina. Dues de les quatre pel.lícules que va fer com a director, que vaig veure en televisió sent nena i em van deixar una empremta indeleble: Rachel, Rachel i Los efectos de los rayos gamma sobre las margaritas, dos films tristos, melancòlics, es-
tranys, on Paul Newman va demostrar posseir un punt de vista rabiosament personal sobre les relacions humanes.
Però si hagués de quedar-me només amb un fragment de la seva increïble filmografia em quedaria amb una formidable seqüència de la pel.lícula Ni un pelo de tonto, dirigida per Robert Benton. Després de quadrar el personatge interpretat per Bruce Willis, Paul Newman surt al carrer per trobar-se amb la dona d'aquell a la pel.lícula, Melanie Griffith, amb qui manté una espècie d'idil.li platònic. Ella està esperant-lo al cotxe per fugir amb ell. Ell la mira un instant, la veu plorar i decideix renunciar-hi. S'allunya coixejant i ella, entre llàgrimes, li diu. "Ets un home de debò". Sniff.
Directora de cine

El millor actor del 'mètode'

1. • Paul Newman va ser menys rebel que James Dean i menys introvertit que Montgomery Clift, tot i que en popularitat va haver de rivalitzar amb Marlon Brando
   

MÉS INFORMACIÓ

• Article d'Isabel Coixet: 'Retalls d'una llegenda'
• Article d'Arturo San Agustín: 'El 'nòvio' de totes les veïnes'
• Article d'Emilio Pérez de Rozas: 'El pilot que un dia va decidir ser actor'
• Paul Newman mor a casa seva, a Connecticut, als 83 anys víctima d'un càncer de pulmó

QUIM CASAS
SANT SEBASTIÀ

El mètode interpretatiu de l'Actor's Studio, inspirat en les teories de Konstantin Stanislavski, ha tingut il.lustres practicants, però és possible que cap actor el representi millor que Paul Newman. Va ser menys rebel que James Dean i
menys introvertit que Montgomery Clift, tot i que en popularitat va haver de rivalitzar durant anys amb Marlon Brando.
Quan va voler, va ser tan cool com un altre actor forjat segons el mètode en qüestió, Steve McQueen, amb qui va coincidir a El colós en flames. També va formar parella amb un altre dels galants del cine nord-americà, Robert Redford (a Dos hombres y un destino i El cop), i en va sortir vencedor: va ser millor actor que tots ells, un galant esquiu, una espècie de sex symbol alternatiu.
L'estil del mètode era ideal per encarnar els personatges torturats de Tennessee Williams o William
Faulkner, i Newman ho va corroborar amb els seus treballs a El llarg i càlid estiu, La gata sobre la teulada de zinc i Dulce pájaro de juventud. Als anys 50 i 60, les seves dues dècades d'esplendor, va fonamentar el seu estil incorporant Billy el nen com si fos un adolescent problemàtic a El pistoler esquerrà, recreant la figura del púgil Rocky Graziano a Marcado por el odio i liderant la controvertida instauració de l'estat d'Israel a Èxode.
Amb El vividor, realitzada per Robert Rossen el 1961, va crear un dels seus millors personatges marginals, revisitat per Martin Scorsese 25 anys després a El color del diner, el film pel qual Newman va guanyar el seu únic Oscar (se'l va merèixer, i molt, pel seu paper d'advocat alcoholitzat a Veredicte final, però es va quedar a les portes). La maduresa el va trobar a Cortina esquinçada, una intriga hitchcockiana darrere el teló d'acer; Harper, en què va brodar amb ironia un arquetípic detectiu de la novel.la negra (va repetir el personatge a Amb l'aigua al coll) i 500 millas, on va traslladar al cine la seva reconeguda passió per les carreres de cotxes.
Actor amb gran ganxo comercial, va repetir amb diversos cineastes (Richard Brooks, Martin Ritt, John Huston, Robert Altman) i a diferència d'altres actors de la seva generació, va saber envellir amb calma i espaiar les aparicions: l'agredolça El gran salt, la desencantada Al caer el sol i el drama criminal Camino a la perdición van registrar les millors interpretacions de la seva última etapa.
Com a director, Paul Newman es va mantenir en una atractiva franja independent amb sobris melodrames com van ser Rachel, Rachel, El efecto de los rayos gamma sobre las margaritas i El zoo de cristal, tots ells interpretats per la seva dona, l'actriu Joanne Woodward.

L1040482

L1040482, originalmente cargada por delfi_r.

Hispania SLot nos sorprendió con este enorme camión del Dakar